Es tanca el teló

El passat 23 de desembre de 2013 vam fer el nostre últim concert, últim de gira, últim a casa i últim de Blue Velvet. En aquell mateix concert, i per tota aquella gent que omplia el vestíbul del Teatre-auditori de Sant Cugat, vam anunciar en exclusiva que l’Anna, pianista del nostre trio, deixava la banda, i que Blue Velvet (o el que quedava de Blue Velvet) es retirava a meditar per reformular el projecte.

Fa més de 8 anys que Blue Velvet va néixer de la mà de la Laura i la Leti, amb un altre nom, i altres companyes. Llavors érem unes nenes que teníem molta il·lusió per fer una cosa que amb prou feines sabíem fer: la nostra pròpia música. Vam passar de ser Km5 (aquell grup de nenes de 16 anys que feia versions de pop) a ser Blue Velvet, un trio amb una formació molt estranya, sense ni baix ni bateria, però que tenia tantes ganes que a base d’hores i esforç va aconseguir fer-se un lloc. Durant aquests anys hem gravat maquetes a casa, hem assajat, hem après a tocar, a fer música, a pujar a escenaris, a fer família dins d’un grup, hem entrat a estudis juntes per primera vegada, hem conegut tècnics, músics, grups… Hem crescut. I fa més de 3 anys que Blue Velvet engegava com el trio que us ha arribat a tots, com a l’Anna, la Laura i la Leti, les tres cares i les tres veus. Hem fet un bon grapat de concerts per tot arreu, Catalunya, Aragó, País Valencià, França… Tenim a les esquenes dues maquetes, un disc, 3 video-clips, un video-concert i aquest enoorme grapat de concerts, viatges i experiències.

I durant tot aquest temps hem tingut la valuosa companyia d’un públic molt fidel i molt més nombrós del que mai ens haguéssim imaginat. Milers de ‘likes’ a Facebook història rere història, centenars de discos signats rere cada concert… Un munt de gent ens ha seguit, ens ha cuidat i s’ha emocionat a cada concert. El dia 23 va ser un recull de tot això, un vestíbul ple de gent: coneguts, desconeguts, amics, companys…. Mirades que no s’obliden.

Però després de tots aquest anys…estem cansades. La indústria musical a casa nostra és molt i molt dura. Sembla que per molta motivació, per ganes, per hores, per creativitat…que hi posem, és impossible fer-se un lloc als festivals, als mitjans, a les grans sales. Ens hem autogestionat (això que sona tan bé) TOT, absolutament tot el que hem fet durant aquests anys. Començàvem amb 18 anys gravant-nos maquetes a casa amb un programa d’edició penós i hem acabat pagant-nos un disc sencer: gravació, fabricació, distribució… Hem promogut i pagat discos, vídeos, material…Ens hem construït un petit cau com a local, a manca d’espais públics on assajar, a base d’esforç i de moltíssims concerts per pagar tot això. I després d’una gira de 2 anys, acabem i què…? Tornem a començar?

Tot això, però, no hagués estat possible sense l’ajuda, la feina i la motivació de gent que ha passat per la nostra família: l’Alícia, primera pianista de Blue Velvet; el Fran, el nostre estimat amic, tècnic de so i productor d’estudi; la Paula, amiga i mànager; el Roger, el Miquel, el Xavi i l’Edu, grandíssims músics que han passat per escenaris amb nosaltres com a la BV Band; el Miquel, el Dani Pulmón, la Kim, la Laura Sol, el Louis Denís, el grup Kata Kitinga…col·laboradors de luxe; Laura Torres, Mireia Serra, Raül Giró i tots els seus col·laboradors, els millors realitzadors de vídeo que hem pogut tenir; el Raül, l’Oriol, amics que literalment ens han tirat un cable sempre que ho hem necessitat; programadors, tècnics de so, de llums, sales, festivals…que han confiat en nosaltres; gent que no ha fallat pràcticament a cap concert, enamorats de cançons nostres, tots aquells que han portat el nostre disc en loop al cotxe, tothom que posa un like o ens fa un retweet… No tindríem com agrair-vos prou tot el que ens heu fet viure!!

Ara per ara, estem cansades. Afortunadament, tenim altres activitats professional-musicals que ens ocupen les ments ara mateix, no hem perdut la passió per la música. Però Blue Velvet sempre ha estat una prioritat enorme per nosaltres, i ara mateix, per motius diversos, no ho està sent, i no ho podrà ser a curt termini. I no volem continuar amb un projecte on hem posat cos i ànima sense poder continuar fent-ho d’aquesta manera, perquè no creiem en els projectes així… I per això, ens veiem obligades a tancar el teló. Perquè no entenem el projecte sense ser nosaltres tres, perquè no l’entenem sense que sigui el més important, i perquè ens falten ara mateix les forces per seguir lluitant cada dia per fer-nos un lloc en aquest complicadíssim panorama cultural i musical.

Blue Velvet diu adéu, però com tots els adéus, mai se sap si són per sempre. El que sí que sabem és que és el que volem totes tres i que res no ens traurà el record d’una etapa molt i molt bona de les nostres vides.

I Blue Velvet deixa tres petjades. La primera és el nostre disc, del qual encara queden algunes còpies físiques, i que sempre estarà allà per totes les orelles a les que pugui arribar. Per una altra banda queden els tallers infantils per escoles que la Leti i la Laura seguiran fent sota el nom i amb el repertori de Blue Velvet. I per últim, el final del nostre trío marca l’inici de Lulamae Blue, el projecte que la Leti enceta en solitari, sense la Laura i l’Anna i on seguirà fent música que sonarà sempre, una mica, a nosaltres tres.

Moltes gràcies a tots per la vostra llarga i càlida companyia. Gràcies per deixar-nos posar un granet de sorra en l’enorme món musical. Fins sempre

Anna, Laura i Leti. Blue Velvet