El Dona Cançó és un lloc que quan hi vas a tocar mai saps que et trobaràs…
Nosaltres, quan vam anar-hi a tocar divendres passat, dia 15 de març…. no sabíem el que ens esperava…:
Un equip de so que no funciona i que miraculósament de cop s’arregla, perquè tot vagi bé…
Una sala tan plena que s’han de tancar portes i hi ha gent que malauradament es queda fora…
Un públic suuper femení… I taan participatiu que els comentaris en veu alta i les bromes van d’una punta a l’altra de la sala, així com als pobles….
Unes artistasses que comparteixen escenari amb tu:
Una Itziar Castro, explosiva, plena de poesia i música per omplir la sala; que després resulta que es converteix en Marilyn Monroe i li canta el ‘happy birthday’ a la Lucrecia (sí sí, la de les trenetes!), que surt d’entre el públic i acabes compartint escenari amb ella, cantant amb veus impressionants com la de Zoila Herranz.
Que et canvïin el nom del grup per enèssim cop, però aquest cop amb gràcia: Les ‘TriVelvet’, o ‘Las Niñitas’, com ens va dir la Lucrecia.
I quan esperes que no hi haurà més sorpreses… apareix Sílvia Comes, també d’entre el públic, i també es posa a tocar!
I tantess coses més inexplicables: pastissos amb espelmes, poemes, projectors que no projecten, cors mossegats, escots… Una nit increïble, en el sentit literal de la paraula! Una nit màgica i plena de Talent en Femení! (Gracies Jaume Pi, per descobrir el talent amagat, i voler-lo compartir!)
Ni Federico Fellini s’imaginava la nit del passat divendres quan preparava Amarcord… En fi. Impresionant! Gracias Alicia Martel!! Cuándo volvemos?
Blue Velvet 
